Dones absents

dones-absentsEd. Rosa del Vents, 2003.

Sent l’epidermis viva; es passa la mà pels cabells perquè té la necessitat imperiosa de saber-se existent. Allà, asseguda en la pitjor de totes les habitacions en les quals ha entrat, amb llum escassa i quilos de pols, sent que ha estat morta molts anys, que la seva vida és buida, trista, que pot explicar-la en cinc minuts i potser encara li’n sobraran quatre. No sap què ha estat fent tots aquests anys. Què ha fet? Mira endavant i ja no veu la pols, ni les capses, ni els rètols mig esborrats. Apaga la cigarreta a terra, i quan ho fa sent que ha desaparegut aquella sensació estranya de satisfacció. Ja no se sent música al carrer i tot sembla haver-se aturat de sobte. Per primer cop la Clàudia, una dona de poble a punt de fer els quaranta, es trasbalsa davant una realitat que la depassa: un bordell tot just abandonat, les cartes censurades d’una presonera de Franco a la seva filla, els manuscrits que la mestressa del bordell escrivia als seus morts, unes quantes fotografies, un Barri Xino condemnat a la modernitat, mares i filles que no es troben. Tot això constitueix l’estranya herència que, encara que no ho reconegui, li està canviant la vida. Estirant el fil dels records d’aquestes dones desconegudes s’adonarà que està aprenent a viure.